Emociones de los enfermeros en el contexto de la ayuda humanitaria internacional, conflicto y catástrofe: Scoping Review

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.29352/mill0215e.36443

Palabras clave:

emociones; enfermería; ayuda humanitária; catástrofes; conflicto

Resumen

Introducción: Proporcionar cures d'infermeria en un context d'ajuda humanitària és un repte emocional. Les infermeres s'enfronten a reptes, com la interacció amb diferents cultures, la inseguretat, les condicions de vida i els recursos precaris.

Objetivo: Identificar i mapejar l'evidència científica disponible sobre les emocions que experimenten les infermeres a l'hora de prestar atenció en el context de l'ajuda humanitària internacional en escenaris de conflicte i/o catàstrofe.

Métodos: Va seguir la proposta dels revisors de l'Institut Joanna Briggs. La cerca es va dur a terme a les bases de dades MEDLINE, CINAHL, SCOPUS, PUBMED, entre octubre de 2023 i abril de 2024. Incloïa articles disponibles a text complet, sense limitacions temporals i publicats en anglès i portuguès. Inclou tot tipus d'estudis que abordaven les emocions que viuen les infermeres que prestaven atenció en aquest context.

Resultados: Hem identificat cinc articles, publicats entre el 2004 i el 2017, en quatre països diferents. Predominaven les emocions negatives com la preocupació, la por, l'ansietat, l'estrès, la vulnerabilitat emocional i la sorpresa. Tanmateix, també es van identificar emocions positives, com ara alegria, esperança i gratitud. Destaquen dues recomanacions clau en la gestió emocional de les infermeres: la necessitat de preparació i la inclusió de professionals amb experiència a l'equip.

Conclusión: Es va concloure que una millor comprensió de les emocions experimentades permetrà millorar el coneixement i les estratègies d'afrontament, optimitzar la prestació de l'atenció i minimitzar l'impacte emocional en aquestes infermeres. Tanmateix, l'evidència científica és escassa, identificant oportunitats per al desenvolupament de la recerca en aquest context.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Albuquerque, S., Eriksson, A., & Alvesson, H. M. (2018). The rite of passage of becoming a humanitarian health worker: experiences of retention in Sweden. Global Health Action, 11(1), 1417522. https://doi.org/10.1080/16549716.2017.1417522

Almonte, A. L.C. (2009) Humanitarian nursing challenges: A grounded theory study. Military Medicine, 174(5), 479-485. https://doi.org/10.7205/MILMED-D-01-7908

Bjerneld, M., Lindmark, G., Diskett, P., & Garrett, M. J. (2004). Perceptions of work in humanitarian assistance: interviews with returning Swedish health professionals. Disaster Management & Response, 2(4), 101-108. https://doi.org/10.1016/j.dmr.2004.08.009

Chao, L., Niu, T., Gu, H., Yang, Y., Wei, Q., Xia, Y., Hui, W., Zuo, S., Zhu, Z., Pei, C., Li, X., Zhang, J., Fang, J., Xing, G., Li, H., Huang, X., Gao, X., Ran, C., Song, L., … Huang, W. (2020). Origin of high efficiency and long-term stability in ionic liquid perovskite photovoltaic. Research, 2020, Article 2616345. https://doi.org/10.34133/2020/2616345

Danna, D., & Bennett, M. (2011). Nurses' experiences of responding to a health care disaster or adventitious crisis: a systematic review of qualitative evidence. JBI library of systematic reviews, 9(64 Suppl), 1-11. https://doi.org/10.11124/01938924-201109641-00009

Damásio, A. (2020). Sentir & Saber: A caminho da consciência. Temas e Debates.

Diogo, P. (2015). Trabalho com as emoções em enfermagem pediátrica: Um processo de metamorfose da experiência emocional no ato de cuidar (2º ed.). Lusodidacta

Diogo, P., Sousa, M., Rodrigues, J., Silva, T., & Santos, M. (2021). Emotional labor of nurses in the front line against the COVID-19 pandemic. Revista Brasileira de Enfermagem, 74, e20200660. https://doi.org/10.1590/0034-7167-2020-0660

Diogo, P. (2023). Modelo de trabalho emocional em enfermagem pediátrica. Lisbon International Press.

Global Humanitarian Assistance Report (2023). Development Initiatives. https://devinit.org/resources/global-humanitarian-assistance-report-2023/#exec-summary.

Guimaro, M. S., Caiuby, A. V., dos Santos, O. F., Lacerda, S. S., & Andreoli, S. B. (2013). Sintomas de estresse pós-traumático em profissionais durante ajuda humanitária no Haiti, após o terremoto de 2010. Ciência & Saúde Coletiva, 18(11), 3175-3181. https://doi.org/10.1590/s1413-81232013001100008

Finnegan, A, Lauder, W., & McKenna, H. (2016). The challenges and psychological impact of delivering nursing care within a war zone. Nursing Outlook, 64(5), 450-458. https://doi.org/10.1016/j.outlook.2016.05.005

Joanna Briggs Institute (2015). Joanna Briggs Institute Reviewers’ Manual: 2015. The Joanna Briggs Institute. https://reben.com.br/revista/wp-content/uploads/2020/10/Scoping.pdf

Kollie, E. S., Winslow, B. J., Pothier, P., & Gaede, D. (2017). Deciding to work during the Ebola outbreak: The voices and experiences of nurses and midwives in Liberia. International Journal of Africa Nursing Sciences, 7,75-81. https://doi.org/10.1016/j.ijans.2017.09.002

Lal, S., & Spence, D. (2014). Humanitarian nursing in developing countries: A phenomenological analysis. Journal of Transcultural Nursing, 27(1), 18-24. https://doi.org/10.1177/1043659614536585

Peters, M. D. J., Marnie, C., Tricco, A. C., Pollock, D., Munn, Z., Alexander, L., McInerney, P., Godfrey, C. M., & Khalil, H. (2020). Updated methodological guidance for the conduct of scoping reviews. JBI Evidence Synthesis, 18(10), 2119-2126. https://doi.org/10.11124/JBIES-20-00167

Pourvakhshoori, N., Norouzi, K., Ahmadi, F., Hosseini, M., & Khankeh, H. (2017) Nurse in limbo: A qualitative study of nursing in disasters in Iranian context. PLoS ONE 12(7): e0181314. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0181314

Resolução do Conselho de Ministros nº 65/2015 (2015). Aprova a Estratégia Operacional de Ação Humanitária e de Emergência. Presidência do Conselho de Ministros. Diário da República, Série I (N.º 167 de 2015-08-27), 6421 - 6427. https://data.dre.pt/eli/resolconsmin/65/2015/08/27/p/dre/pt/html

Santos, P., Rabiais, I.M. (2015). Enfermagem de catástrofe: preparação para o desenvolvimento de competências. In M. Vieira, B. Araújo, S. Deodato (coord.), 9th International Seminar on Nursing Research Proceedings (p. 49). Universidade Católica Portuguesa, Instituto de Ciências da Saúde. https://repositorio.ucp.pt/handle/10400.14/21279

Watson, J. (2018). Unitary caring science: the philosophy and praxis of nursing. University Press of Colorado.

Wei, H., & Watson, J. (2019). Healthcare interprofessional team members' perspectives on human caring: A directed content analysis study. International Journal of Nursing Sciences, 6(1), 17-23. https://doi.org/10.1016/j.ijnss.2018.12.001

Publicado

2024-09-26

Cómo citar

Almeida, T., Diogo, P., & Barros, L. (2024). Emociones de los enfermeros en el contexto de la ayuda humanitaria internacional, conflicto y catástrofe: Scoping Review . Millenium - Journal of Education, Technologies, and Health, (15e), e36443. https://doi.org/10.29352/mill0215e.36443

Número

Sección

Ciencias de la Vida y de la Salud